Tot això donaria tant per parlar...

LLibertat ? sobreprotecció ? passotisme? falta d'equilibri entre llibertat i el control que si cal? etc etc etc etc etc ....tot això donaria per hores i hores d'escriure i hores i hores de parlar i parlar....
jo soc partidaria i ho he sigut sempre, de buscar un equilibri , entre donar llibertat al nen i tambe que hi hagi un control, i també que el nen senti que estas pendent d'ell i t'importa saber que fa, com esta, on està..etc etc etc . I t'importa saber que esta fent, a que juga, i t'agrada mirar-lo, etc...
també , a mi m'agrada buscar aquest equilibri que crec molt moooolt important. Però no haig de fer grans esforços, surt de mi ! si estic al parc amb les nenes, no se fer allò de parlar amb moltes mares estones i després al cap d'estona dir : "Ai, on son les meves ? " i que una altra mare em digui : " allà , la veus ? !" no se fer-ho ! perque ? m'agrada anar-les mirant, veure a que juguen, amb qui juguen, que fan, m'encanta mirar-les, aprendre de tot el que fan i diuen...em brillen els ulls quan les miro, quan les observo..m'encanta de tant en tant aixecar-me del banc, durant anys ja mai m'assentava a cap banc estava sempre dreta al parc anant amunt i avall darrera ...
ara m'assento avegades si la peque dorm , sino dorm i vol anar amunt i avall caminant, tampoc m'assento.
M'agrada anar darrera d'elles moltes estones, sobretot si el parc es gran. I m'ha agradat seeempreee!
anar cap al tobogan que ha anat ara, ara anar cap als gronxadors on van anar...
elles son unes nenes que es pugen de sempre per tot arreu, i que tothom diu que son molt llestes i espavilades i que van molt be amb psicomotricitat !!!! les deixo moltes estones que juguin i parlin amb amigues evidentment sense estar jo al mig de totes les converses...jo crec com molta altra gent, moltissima, que no hi ha res de sobreprotecció sino que hi ha un equilibri magic molt buscat , entre que no senti que passem d'ella ni hagi de fer jo tants esforços per no gaudir d'elles, i pogui mirar-les, saber on estan i que fan , a mi m'encanta mirar-les, veure on son!!!!...perque no haig d efer-ho amb lo que m'agrada ? doncs l'equilibri magic taaaaant buscat es  ni que se senti que passem d'ella, que la mama no esta pendent d'on està , etc etc ni fer l'esforç els pares de no mirar on es ni mirar-la etc que ens agrada tant !!!!
un dia parlant amb unes mares em deien que quan li dono un entrepa a una de les meves filles , i li dic :
_ compte, vigila carinyo, agafa be l'entrepà, que no se't caigui a terra tot el formatge !
unes mares em deien que hauria de deixar-la estar i no dir-li res, i si li cau i es queda sense berenar, un altra dia ella estarà al cas sino sel's haurà de dir tot sempre.
Jo no ho veig aixi..veig que si li dic, i no li cau, berenarà..i sino , no berenarà...
em sembla be que aprenguin moltes coses traient elles conclusions d'experiencies, manipulant, tocant, vivint, etc ....
quan anem a parcs, molts cops la Platja diu : com s'escriu per exemple, polo ? i jo li dic : " va, vols que agafem un pal i ho escrivim a la sorra ? ara vols que ho escrivim escrivint imaginariament a l'aire ?
m'agrada proposar coses que no siguin sempre paper i llapis. Això no vol dir que no escriguin amb paper i llapis les dos grans, la d'un any no escriu encara clar jajajja
però m'encanta que la Platja jugui hores amb sorra, i jugui hores amb aigua i s'ho passi tant be sempre, i aprengui coses d'experiencies, de jocs, d'activitats amb sorra i aigua..que quan diu quant es 12? agafem nines, i anem comptant fins a dotze i parem.
" Aqui hi ha dotze nines " aleshores les mira estona, toca cada una, les canvia de lloc ( ara la Carla aqui i la Nuria allà ) i veu que segueixen havent dotze...ara trec dos diu ella, a veure quantes queden ?
ara poso 5 mes, a veure quantes hauràn ? i està estones aixi...
m'agrada que aprenguin sense presió d'aprendre ara corrents un tema, i ara fer uns examens amb presions, i que no aprenguin perque toca aquest tema, toca aquest examen, sino que aprenguin perque tenen curiositats i ganes d'aprendre, per satisfer les curiositats que tenen. Tots els nens tenen de natural molta curiositat per tot i moltes ganes de preguntar tot i d'aprendre molt però si viuen amb presions i tensions i sel's força i obliga a aprendre coses que no es aquell el seu moment o no ho volen aprendre d'aquella manera ( asseguts moltes hores mirant una pissarra etc ) aquelles curiositats se'n van. I acaben avorrint aprendre, es neguen a aprendre , etc etc etc....
jo crec que durant molts anys la manera d'aprendre ha de ser contestant tot el que van preguntant, i jugant moltes hores, i manipulant moltes coses, tocant, i no han d'estar moltes hores cada dia asseguts quiets en una cadira. Els nens si estan be emocionalment i no pateixen cap malaltia, son inquiets . Volen tocar coses, moure's, mirar ara aixo ara allò d'allà a baix, necessiten moure's i fer coses i mirar coses, etc etc...
a mi m'agrada deixar-les que toquin coses, manipulin, experimentin, es moguin, etc etc etc...i aprenguin continuament mil coses sempre. Cada experiencia, cada vivencia, etc els fa pensar, raonar, recordar, comparar, treure conclusions, que els hi vinguin mes preguntes al cap....entendre, comprendre, etc etc etc....
i m'agrada que juguin hores amb sorra, aigua, fang, pintures, etc etc etc etc sense patir ni fer-les patir perque no s'enbrutin, etc...i que toquin, s'embrutin, experimentin i aprenguin i siguin felices !
ara, si ens sembla de dir-lis les coses:
per exemple , anem a un bar a prendre alguna cosa. Demanen un cacaolat calent i quan el porten esta moooooooooooooooolt calent, cremmmaaaaaaaaant !
jo els hi dic : _vigileu, que crema moltissim !!!! espereu potser un moment a prendre'l, bufeu...pensweu que CREMA !!!
un dia una mare em va dir :
" no sel's ha de dir res. Si es cremen, es una cosa que aprendran, que les coses poden cremar. Si no els deixem aprendre sols , no els estem ajudant i els sobreprotegim "
jo no estic gens geeeens d'acord amb aquestes coses.
Si veig un perill els hi haig de dir , avisar, estar pendent....
però tampoc em costa un esforç de fer, em surt ! perque jo no vull que es facin mal, que caiguin desde cap precipici, ni desde enlloc, ni que es cremin, ni que es facin cap mal ni els hi passi res...
poc a poc al seu ritme elles també van aprenent i moltes coses ja no cal que els hi diguem, ja estan elles al cas i saben que no han de fer tal cosa ni tal altra o no d'aquesta manera perque es farien mal o perque tal....
però soc molt partidaria de seguir el nostre instint de mare !!!!!
el nostre instint ens diu : "ai que es cremarà, avisa-la " i jo crec que això ho hem de seguir. Mai hem de deixar estar el nostre instint .
Clar que no els hi has de dir tot sempre, pero perque ? perque elles ho van aprenent, es van fent grans, i ho van veient tot elles poc a poc....
pero quan veus que encara no ho veuen o no ho saben ....perque mai han viscut una cremada i no saben que es poden cremar, crec que se les ha d'avisar i estar pendent.
Una vegada fa molts anys en un gran centre comercial mooolt graaaan, passejavem i vem trobar un nen que els seus pares pensaven aixi . Ara ja no viuen aqui, viuen llunyissimmmmmmmm, en un altra pais. Pensaven que mai sel's ha d'avisar de res. Ni estar pendent d'on estan ni res. Els seus pares estaven en un lloc mirant alguna cosa, sofas o qualsevol cosa i ell voltava sol per tot el centre enorme..quan ens va veure es va agafar de la ma nostra i no ens deixava anar ...jo també de moltes experiencies meves trec moltes conclusions, i penso que molts nens et fan comentaris, o sents comentaris que fan a altres nens molts cops, etc etc etc i tenen comportaments etc etc etc actituts etc etc etc que et fan pensar, treure conclusions....jo crec que els nens els agrada la llibertat però no sentir-se sols, o sentir que ningú sap on estan ni que fan  ...
Una cosa es agobiar-los, no deixar-los espai no em refereixo a fisic,...cansar-los.....intervenir amb tot el que fan..............no deixar-los tenir creativitat....no deixar-los fer lliurement ....i l'altra és que sentin que no estem pendent d'ells i no gaudir nosaltres de mirar-los, de veure que fan, d'aprendre d'ells a cada moment i de veure que els evitem el que podem i estar a les nostres mans.
Si veiem que si no camina endevant xocarà amb una farola, i es farà un gran cop , lo normal es que li diguem perque cap mare vol que el nen es faci mal i si ella podia haver-ho evitat dient-li alguna cosa no ho hagi evitat.
_ Aixi el nen aprèn ! em deia una mare l'altra dia.
_ a que apren? a que no l'avisem del que podriem avisar-lo? a que no pot comptar amb nosaltres ? aque no estem pendent d'ell? pensava jo.
L'altra dia una mare tambe em deia que el nen se l'ha de deixar plorar .
_ " es fan forts " em deia.
Jo no ho veig aixi. Un alytra dia seguiré, que ara em reclamen les nenes.
Jo mai les he deixat ni les deixaria plorar i com diu una mare que conec " ja es cansaran de plorar " mai ho faria. Perque m'importen , me les estimo, no vull que plorin soles i ja es cansaran, vull estar per elles sempre.
M'encanta estar per elles !!!!!!!!!!!!!
seguiré un altra moment. Que tingueu tothom un bon dia !!!!!!!