Continuació de la última entrada.

Doncs com us deia a la última entrada, us explico algunes de les moltes coses que han passat desde que vaig escriure la última entrada en aquest blog fa 2 mesos i mig aprox.
Una cosa ja us l'he explicat a l'entrada anterior, l'aventura del botó.
Us explico mes coses, no totes pero algunes...
teniem a la venta un pis nostre a Barcelona que no hi viviem ni hi haviem viscut mai , doncs amb aquests 2 mesos i mig l'hem venut a una familia molt maca ! ara ja és absolutament seu , d'ells, segur que ja l'estan disfrutant molt i això ens fa contents ! i nosaltres estem contents d'haver-lo vengut!!
amb aquests mesos també s'ha mort la meva àvia.....han passat moltes coses !!!!!!!
també ha cumplert 12 anys la Julia, que fort tenir 3 filles i que la gran ja tingui dotze anys!!!!!!!!!!!! dels 7, 8, 9 d'ella amb ara, ella i tots hem fet mil aprenentatges...i molt creixement....i el que farem!!!! crec que dels 7-8 als 12 passen moltes coses i és una etapa de canvis i fort creixement per la nena i la familia!!!!
han passat mes coses.....
desde uns dies abans del dia de Nadal , ja tenim les claus de la nostra nova vivenda!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! despres de mesos i mesooooooos....mirant cases i pisos a mil llocs.....ja hem trobat una vivenda que ens ha enamorat als 5 de casa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ja anem portant coses cap allà i aviat farem la mudança!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ja no viurem a Manresa, ens anem a viure a Moià !!!! un poble molt maco que ja hi tenim amistats i hi coneixem gent !!!!!!!!!!!!!
el pis es molt guapo, i molt gran, ens encaanta, ens agrada moltissim !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
i ens fa molta il.lusió anar cap allà aviat a viure!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ens super enamoraaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
es un pis macooo i amb botigues al costat, i amb un jardi particular maco amb arbres fruiters i amb un trosset per fer hort !!!!!!! i amb uns arbres fruiters molt guapos!!!!!!!!!!!!!!
el nostre pis de Manresa es un pis gran i una part es pis i l'altra part es centre ("Sol creixent") on fem cursos, tallers, etc  www.solcreixent.com
doncs quan visquem a Moià, la idea es deixar el pis nostre de Manresa, tot com a centre, tot Sol Creixent !!!!! fa molta il.lusió !!!!!!!!
també desde fa mesos les nenes fan unes activitats. Ballet, teatre, manualitats....ja us ho explicaré, els hi va molt be!!!!!!!!!!
La Nit ja te 14 mesos, està guapissima, seguim amb lactancia materna de dia i de nit i per dinar i sopar fem BLW, us parlaré d'això i mes coses un altra dia!

Quantes coses i quantes novetats!!!!!!!!!

L'últim dia que vaig escriure aqui al blog, fa uns 2 mesos i mig....
En aquests 2 mesos i mig no havia trobat cap dia cap moment per escriure....fent coses, estant per les nenes..a vegades passen setmanes que no tens temps de res...a més han passat moltees coses...
L'últim dia que vaig escriure aqui al blog, l'anterior entrada al blog abans d'aqusta, era al migdia, l'entrada es deia "Cançó-puzzle"..
era un migdia, estavem atabalats pero els 5 de casa be......no sabiem q passaria aquell migdia , no ens ho podiem imaginar.....
al cap d'una estona d'haver escrit aqui al blog, la Platja( 4 anys) que tenia sempr el costum de posar-s'ho tot a la boca , es va posar un botó molt gran a la boca ( sa germana, la gran, stava cosint que li encanta i tenia tot de botons per allà..) estavem aquell moment el seu pare i jo al costat de la Platja, jo asseguda al costat d'ella al sofà. Vaig veure q se'l posava a la boca i quan anava a dir-li , lo de sempre, que s'ho tregués de la boca, va fer un criiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit com mai i es va posar a plorar com mai !!!!!!!!!!
- " Ostres!!!!! se l'ha empassat!!!!!!!!!!! vaig cridar jo!!!!!!
s'havia empassat un botó super graaannn!!!!!!!!!!!!!!!!!!! i ella plorava dient " Em fa molt maaaal !!!!!"
vem anar corrents tots 5 a l'hospital !
les tres han tingut costipats pero mai coses importants, mai les hem dut a curar, a cosir, a res....mai s'han caigut de cap lloc, mai s'han cremat, mai res....mai havien estat ingrssades cap de les tres, per res..mai res de res cap de les 3 i la gran ja te dotze anys...
no ens podiem creure que estessim a l'hospital...estavem molt espantats...
li van fer radiografies, ens van dir que el botó era massa gran i ens van explicar tots els riscos que hi havia si no baixava ja ( molts riscos importants i greus) havia de fer-lo per la caca de seguida per anar be pero tant gran era dificil que baixés i si baixava hi havia mil riscos al baixar....
li van donar platan i aigua i alguna altra cosa , que eren coses per fer baixar i li van fer mes radiografies....
vem esperar mes hores i mes radiografies....no baixava gens, ella no es trobava be, estava blanca, es queixava, es marejava...
al final van veure que el botó no baixava, sino que pujava i tal com ho tenia , si pujava una mica mes li podia tapar per on respirar i ofegar se...
ella deia que no es trobava be i no se la veia be....
un botó de metall super gran dintre el seu coll no podia fer-la star be i normal clar...
els metges passades mes estones, ja duiem horeeeeeeeeeeeesss...ens van dir que ara corriem el risc que quedes ofegada i altres riscos i que rapid s'havia de treure aquell botó tant gros!
ens van dir que s'havien informat molt i que el millor ara que ja era la nit , anessim amb ambulancia a Barcelona ( una hora de cotxe aprox ) i anessim a Sant Joan de Deu , que ja havien parlat amb ells i aquella mateixa nit la nena en el quirofan li treurien el botó dormint-la sencera fent una endoscopia. Que no es podia fer res mes i ara ja era molt urgent tal com ho tenia a la ultima radiografia i que si passava alguna cosa greu amb el trajecte dintre l'ambulancia farien el que podrien. Ens van dir que endoscopies aixi d cop a la nit i a nens en fa a pocs hospitals i que ens recomanaven molt aquest hospital de Barcelona i que ja havien parlat amb ells i ja havien cridat l'ambulancia.
Quin susto , que fort, si stavem tots be aquell migdia!!!!!
quin patir, quin fart de plorar!!!
vem arribar a Barcelona repartits entre l'ambulancia i el cotxe dels avis i avis i arribant allà hi havia el tiet de les nenes a l'hospital esperant-nos...
allà arribant de seguida li van fer una altra radiografia, estava malament, amb molts riscos greus...
amb poques estones , ja stava dintre el quirofan...
quin fart de plorar, quin susto...!!!!!!!!!!!!!! quin patir!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
la nena sense plorar i força tranquil.la deia a la camilla quan anava al quirofan "clar, em fa mal i no puc viure amb aquest botó dintre meu, doncs me'l trauran i ja està, cal fer-ho !" per tenir 4 anys, vaja tela, em vaig quedar parada !!!!
i s'hi va quedar tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
no em feia cap gracia que l'adormissin sencera, vaig plorar molt....
al cap d'una estona ens van avisar que ja estava , que havia anat tot perfecte, i que el botó ja estava fora i ens el van ensenyar !!!!!
era graaan si!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ja estava, tot havia acabat be !!!!!!!!!!!! era mitja nit i ens van dir que s'havia de quedar ingressada fins demà , al final al haver dut anestesia , va estar hores sense menjar i al final per controlar que tot estigues be va estar uns dies ingressada ....
que fort!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! i menys mal que tot va acabar be!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
despres va estar dies amb poca gana, debil....i al cap d'uns dies ja estava be!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! que be!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
desde aquella última entrada a aquest blog , ha passat això
 i han passat mes coses, us les explico a la propera entrada !!!!!!!!!!!!!!!!